esperant tornar a compartir amb tu part del present
present que vam enboirar amb melodies atonals d'un passat descompassat
al rítme del teu cabalg et puc sentir trotar
tal com impulsos honorables del record de la campana sonant dalt del campanar
de la torra més grossa de tota la poblada sense gris, amb un barnís de color
que fa goig tal com un pastís de compromís.
Però res em para perquè segur n'estic que podré ser feliç
amb gent com tu en el món valenta, lluitadora i ferma en les seves pròpies decisions
com cançons que no amaguen compassions que només lliuren una petita part de les emocions
que mouen les passions entre enamorats i encantats per tonteries encegades per la
foscor que a tots ens espera, mentres nosaltres alegres fora les tenebres juguem, lliguem
i ens despullem només per puresa a l'amor de la naturalesa.
Pau Serra Barot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada