-Que passa?-
Bé, moltes vegades m'he preguntat que hi fem aquí, sobre aquest terra. Després d'aixo m'ho vaig començar a preguntar només a mi. I el que vaig trobar va ser només que desacords amb les altres persones que només menyspreaven els meus ideals, em feien sentir extrany i confús amb tot el que succeia en els meus voltants. Després la cosa va anar creixent i va anar canviant, fins el punt de trobar un equilibri en mi mateix, suposo que hi va tenir algo a veure els -9'81 m/s de la gravetat que sortia en els problemes de Física a 1r de Batxillerat, una força que ens aplasta contra el terra però que ven pensat tot el que ens envolta és llum proporcionada per l'estrella més gran que es el sol. I acord amb la frase de "Som pols d'estrelles" Si la llum viatja a 30.000.000 m/s i el so per l'aire a 340m/s perque nosaltres no podem saltar, ballar, correr com cabres boiges o, ni més ni menys. pilotes de futbol? Que es el que ens frena a desenvolupar el nostre comportament, la nostra evolució, l'evolució de l'esser humà?
Doncs no és ni més ni menys que la nostra ment que involuntariament és controlada per tot el que escoltem.
Una cosa es escoltar (ment) i l'altre es el sentiment a escoltar tal cosa (cor)... Una cosa és material com barreres inútils pròpies de l'individú solitari o bé vies de ferro per on hi passa el tren imparable que circula per dins d'un tunel fins que surt de la ciutat ruinosa i arriba a varis pobles. L'altre cosa és emotiva com el plaer de compartir el poble amb tota l'altre gent, aquest poble té un nom molt interessant que pot ser el Planeta Terra o pot ser el teu cor. El que està clar es que el cor modifica l'escorça del planeta i la percepció de la resta de persones [que, a la meva forma de veure-ho, serien altres planetes (ells, galàxia) fora del teu (tu, planeta terra)].
Molta gent odia o odiava els hippies; aquesta gent era capaç de veure-ho tot bonic, mentre que els odiadors vivien amargats per culpa de les cadenes de les polítiques, les religions, les posesións materials fruit del metall més dur i podrit que són els diners, les idees dels demés que al fi i al cap només són altres fonts de saber, com tu, com els hippies.
La vida es curta, no DURA, durs són els diners. I la vida dels demés són com el menjar, no per les dents i l'estòmac, sino pel bon gust que aporten a l'esser feliç i... un pastís de massapà, nata, maduixa i molt molt i molt bon gust.
Celebrem el dia a dia i la felicitat d'estar sans i vius. Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada